2.14am

Aquelles nits en que tornaves a casa preguntant què tal el dia i jo responia “normal, cap novetat” s’han acabat. Perquè ara tot és nou, tot és diferent i quan em pregunten per tu sembla que expliqui la història d’una altra persona. Tornes al meu cap com un desconegut que no va tornar mai la trucada de la meva amiga. I després, com sempre em passa, fa més mal escoltar la cançó que em recorda a tu, que el propi pensament de tu. Sento malestar quan em ve al cap l’angoixa que tenia aquells dies, però realment me n’adono que les diferents persones que me l’han produït m’importaven una merda. Això ho tinc claríssim sobretot quan estic amb la meva àvia. M’importaveu tots una merda enorme. El que a mi m’agrada no son les persones, sinó el que està passant en aquell precís moment. Tinc atracció per l’atracció. Ara mateix estic enamorada de l’atracció que sento per una persona. M’agrada pensar en la complicació dels fets, en els maldecaps, en les conseqüències tràgiques i en el dolor del després. Estic enamorada dels pensaments, la persona en qüestió no m’importa en absolut. I quan tot s’acabi, jo estaré trista per haver perdut l’enamorament de l’enamorament, i tu seguiràs com sempre ja que mai hauràs tingut ni la més mínima involucració en la nostra història d’amor.

Advertisement